Dia Internacional per l’alliberament Gai, Lèsbic i d’homes i dones Transsexuals.

Avui com be diu el títol d’aquest post es el dia que a Barcelona es celebra el dia de l’Orgull gai (a Barcelona i a molts altres llocs). Com ja he escrit me aixecat una mica tocat aquest mati. He anat a plaça Urquinaona i allà m’he trobat amb els dos Oscars. Hem fet ruta Continuarà – Corte Inglés (secció Dvd’s) I bueno lo d’en Rosique al Corte ha estat desmesurat, s’ha gastat 400 € en Dvd’s, si es veritat que gràcies al megadescompte del Corte (35% de descompte) s’ha estalviat casi 200 € però la veritat es que cada cop que ho penso ...
Després hem anat a buscar l’Eli i em anat a dinar al Burguer King. Allà en Rosique ens ha explicat el seu viatge a Istanbul, i desprès he pogut fer una cosa que feia temps que volia fer, els he comentat a ell i a la Eli que era gai. Feia temps que ho volia fer però mai havia trobat el moment. S’ho han pres de meravella d’aquí un any es casen i ja m’ha dit que si per aquells vols tinc parella, ell també esta convidat, encara que el que m’ha trencat una mica es quan l’Eli m’ha dit que li sorgia un dilema, si jo era gai a quin comiat de solter m’havien de convidar al d’ell o al d’ella, ha estat un comentari anecdòtic sense mes repercussió, però realment a quin hauria d’anar?
Després he tornat a casa he fet el dropo, he descansat una mica, i he parlat amb el Raúl, hem comentat la jugada de ahir nit i ell m’ha explicat que ha anat a la piscina, i m’ha donat tanta enveja que jo també hi he anat.
Tot seguit he anat a casa del Xavi que avui era el seu aniversari i al mateix temps feia la inauguració del seu Loft (no se si s’escriu així). Ha estat entretingut sobretot per l’escapada que hem hagut de fer per “anar” a buscar el regal.
D’aquí corrents cap a Bac de Roda on havia quedat amb el Raúl per fer de cambrers a la barra de la festa del orgull, puf quina currada m’he cansat molt però ho he disfrutat. A més la gent d’Aemics em cau molt be i estant amb ells em trobo molt bé. Arran d’això m’he plantejat seriament entrar a l’associació, però abans de ficar-me de 4 potes volia parlar amb el Miquel, volia saber si podríem estar tots dos e intentar mantenir una bona relació i cordial, el resultat ha estat una resposta inesperada, una resposta que m’ha fet pensar molt, potser en Miquel ha canviat més aquests últims anys de lo que les males llengües han dit i potser ha canviat cap a bé, no ho se, això només el temps ho dirà. La qüestió es que estic pràcticament decidit, crec que em faré soci d’Aemics.
Com ha ultima cosa volia esmentar que un cop he sortit de la barra he tingut una companyia molt grata, l’Antonio, no es que sigui un gran amic, la veritat es que és més un amic dels meus amics que no pas un amic meu, però es una persona molt afable amb la que sempre t’hi trobes agust, i això que sempre ens veiem de molt en tant en tant. Però m’ha agradat molt trobar-lo, més quan hi ha la possibilitat que se'n vagi de Barcelona amb que aleshores el contacte serà molt difícil.