La barca de la meva vida

En moments com aquest em pregunto si realment soc jo qui dirigeix la meva vida o solament estic en una barca arrossegada pel riu de les circumstancies.
No es que estigui desagust amb el que faig, però resulta desconcertador que cada vegada que m’il·lusiono per fer alguna cosa mai acaba passant com a mi m’agradaria. Sempre tinc coses a fer, sempre em sorgeixen sopars, quedades i altres coses amb els diferents amics que tinc i que sempre m’ocupen tots els caps de setmana, no puc ni improvisar ni decidir perquè quan em conviden a fer una cosa no se mai dir que no, mes que res perquè m’agrada anar-hi.
I desprès resulta que quan aconsegueixo unir les peces per fer el que a mi em fa il·lusió resulta que els demés no poden, quina ràbia!
La veritat es que així es perd la il·lusió per fer les coses.