Amistats perdudes

De vegades l’amistat no es el que un espera. Sempre havia defensat que l’amistat es per tota la vida i la veritat es que sempre he intentat que els amics em duressin per sempre però la veritat es que últimament i mes que mai m’estic adonant que potser com molts m’han dit els amics son ocasionals, son per etapes de la vida.
Aquests dos dies he tingut un parell de converses molt fredes pel messenger que m’han fet replantejar-me moltes coses.
Per una banda tinc la conversa amb la Maruxa, una amiga de tota la vida, però que la veritat ha arribat un punt en la que no em trobo aguts estan amb ella. El problema es que me l’estimo molt, ha estat en moltes ocasions quan m’ha fet falta, però la seva forma de ser fa temps que em fa sentir molt lluny d’ella i la veritat es que ja no em ve de gust estar al seu costat per mes de tot el que em viscut en els últims 10 anys. En molts sentits es com una germana per tal com l’estimo, però ja no tenim la relació que teníem. Hi dubto que mai arribem a tenir la relació que una vegada vam arribar a tenir.
Per altre lloc tenim la conversa amb el Jordi, algú que vaig conèixer fa un temps i que sincerament vaig confiar molt en ell, potser es que vaig creure molt ràpidament en ell però semblava una confiança mútua, encara que ell sempre prometia i desprès tot quedava a l’aire. La veritat es que ell va tenir molts problemes i sincerament jo estava molt preocupat, però desprès de veure el seu pasotisme (no m’agafava el mòbil, no em responia els mails, …) per mes mal que em va fer vaig decidir passar d’ell. I pensar que fins i tot vaig estar a punt de demanar-li una de les coses mes importants per mi, … sort que no ho vaig fer.
Sigui com sigui això només son dos exemples recents del que mica en mica va passant amb les meves amistats. Encara que també haig de dir que tinc amics que per temps que passi que no ens veiem se que sempre estan, merci per ser-hi!