The Light The Firey The Earthy The Wood The Windy The Watery The Dark  

miércoles, febrero 28, 2007

Sentir-se’n part.

Aquest dissabte s’ha casat un dels meus millors amics, s’han casat dos de les persones que mes estimo.

“Quants anys fa que ens va'm conèixer? Uns deu... qui ho diria… Com vola el temps, aleshores érem nens i ara suposo que ja som homes... I tu un home casat”

Dissabte vaig gaudir d’un dels dies mes feliços de la meva vida. Saber que aquells que estimes son feliços et fa feliç.
No em pensava pas que una data, una cerimònia o un “contracte” podrien significar molt mes del que per si signifiquen, perquè tot el que se representava tot allò era per lligar allò que tots coneixíem i compartíem.
Però de vagades el teus sentiments, i el teu cor prenen el control i set cau alguna llàgrima, llàgrimes de felicitat, i no vaig ser l’únic en aquesta situació. M’encanta haver pogut viure aquest dissabte, m’encanta haver sentit tot el q vaig sentir. Gracies per compartir-ho amb mi.


Doncs be, el casament es va dur a terme a l’ajuntament de Barcelona, a la sala del Consell de Cent, allà estàvem tots ben posadet tots ben arreglats, amics, familiars, coneguts, professors... (Sí, hi havia una professora del nostre institut, algú que ha aportat molt a les nostres vides.) Quan ens estàvem col•locant, va entrar el cor, si hi havia cor, una amiga de la novia n’és membre, i era un regal a mes de una sorpresa.


Tots col•locats al nostres llocs va entrar la novia. Impressionant, quin vestit mes maco, d’un color daurat, estilitzat, i amb una brusa de reixilla i uns brodats...
La cerimònia va ser molt amena, el que els casava era amic de la família... Dos amics van llegir una ratlles, no sé, va ser molt emotiu, i amb el “sí, vull” va deixar caure la primera llàgrima del dia.
Desprès de la sortida de l’ajuntament i de que els nuvis passessin per la pluja d’arròs i pètals de rosa, ens vam dirigir cap a l’autocar que ens va portar al restaurant.
Vam anar a la crta. de la Roca, al Palauet Montcada, un lloc molt acollidor, primer ens vam incorporar al aperitiu, amb barra lliure per assedegar la set. El pica pica boníssim i jo ressaltaria l’arròs negre, q estava per llepar-se’n els dits, felicitacions al pare del amo. Després van venir les fotos:


(Encara que mentre es feien les fotos hi havia mes d’un/a que no li treia l’ull de sobre al fotògraf, “a lo q me incluyo”).
I tot seguit cap el menjador, allà vam gaudir de una Amanida tèbia d’escamarlans amb guarnició i un xai rostit a la castellana amb guarnició amenitzats amb vins i caves a dojo (Sí també aigua) tot allò per donar lloc al pastis de cerimònia.
De cop els cambrers van portar una taula amb un gerro amb flors al mig de la sala, de cop el gerro comença a girar la part superior de la taula comença a pujar , una columna plena de miralls apareixen en espiral els pastissos nupcials, tot un xou, una preciositat i una sorpresa fins i tot per els nuvis.
Desprès del pastís, va arribar el vall, un altre cop la barra lliure, i bueno ja sap tothom com van aquestes festes.
Tot va concloure amb un últim vall, Titànic, i com burros alguns vam caure i ens vam deixar embriagar per aquella melancolia ambiental produïda per la cançó, un últim llagrimeig de felicitat, i cap a l’autocar.
Un cop al barri vam decidir anar a fer l’ultima copa, vam anar al Snooker i vam xerrar una estona. Els nuvis es van acomiadar una nit d’hotel els estava esperant. I mica en mica tothom es va anar dispersant.
Jo vaig anar cap al Belladona a saludar, i aquí comença un altre historia q ara no penso explicar.

Ara només espero que algun dia seré jo el protagonista d’un dia com aquest, amb la meva parella al meu costat, i amb vosaltres dos (bueno potser algun mes...) i acompanyants de molta altre gent en aquella data.


Des de dissabte una felicitat curiosa em recorre, gracies per fer-me’n partícip, gracies per voler-ho compartir amb mi i amb tots els altres. Gracies per ser qui sou.
Un gran petó, Kim.

viernes, febrero 23, 2007

Mis canciones (3)

Putirecords - Hazme el amor
(For Javilove)


Together again - Janet Jackson
(For Kalimero)


Shirley Bassey - Diamonds Are Forever (For Pam)

Wham - Last Christmas (For Arcángel)

Yuzurenai Negai (MKR)
Smash Mouth - All Star

miércoles, febrero 21, 2007

Los dibujos de mi vida (Parte tres - ¿Fin?)

Reubico temporalmente este post para obtener una navegación más amena en el blog.

Aquellos que quieran ver este post clickar aquí.

sábado, febrero 17, 2007

Embriagado por la amistad.

Feliz, contento y afortunado. Así es como me siento con las experiencias vividas en estos dos días.

Me alegro de tener los amigos que tengo, me encanta sentirlos cerca, sentir su amistad, disfrutarla y poder compartirla. Desde una conversación bajo los rayos del sol tumbado en el césped, una cena, un viaje en metro, una copa, una fiesta, un trabajo, un carnaval, un encuentro fortuito por la calle…, sea lo que sea siempre que sea compartido y en la compañía de un amig@ es realmente gratificante.

Solo quiero daros la gracias a todos, Luar, Rofi, Javilove, Ades, a los dueños de Groucho, a mi Umi (Fuu para los que nos equivocamos) y su novio, a Gatet, a su hermana gemela, a Arale, a le femme, a los polacos, a Edeck (Antiguo Calimero), a Pistacho, a Polocho, a Otoko y sus dos acompañantes… Y a los que seguro que ahora me dejo, a los que también estáis conmigo aunque no lo estéis físicamente, a todos mis amigos, muchas gracias!

viernes, febrero 16, 2007

Me encanta que los NO PLANES salgan bien.

Ayer fue un día de no parar. Un montón de cosas, anécdotas y lo dicho, de no parar.

El plan era levantarme, irme a la academia, comer con Geoboy. Hacer cosillas, preparar la clase de geotecnia, hacer la clase y volver para casa.

En un principio el día empezó como debía empezar, me levante, me fui con mi padre a comprar a la abacus, y entonces me dirigí para clase. Y aquí fue cuando las cosas empezaron a no salir como las tenia planeadas.

En el metro me encontré con un viejo amigo, estuvimos charlando, la camiseta le combinaba muy bien con sus ojos… es que me fijo en unas tonterías…, pos nada ya es casualidad encontrarse a las 10.30 en Cataluña con alguien, pero bueno él trabaja “cerca” del centro y como venia de clases para sacarse el carné de conducir pos entraba más tarde a trabajar… (Sort amb l’examen). Cogimos el metro y nada el se bajo en la siguiente parada. Llegue a las Corts, fui a la academia, y de allí llame a Geoboy.
La cuestión es que la comida no pudo ser pero después pensé que Rofi tb podría venir, la cuestión es que acabamos comiendo Rofi y yo, le acompañe un poco y después quede con otro amigo q trabaja en la facultad de económicas.
Estuvimos paseando por el jardín del Palau Reial, manteniendo una conversación superagradable, distendida, con paisaje y con un solecito... Acabamos hablando de variopintos temas tumbados en el césped con un esplendoroso sol acariciando nuestra piel.
Después de vuelta a la facultad, preparación de la clase de geotecnia, y después susodicha clase. Una clase bastante amena y divertida, así que se paso rápido, aunque salimos de allí a las nueve de la noche.
Rofi y yo habíamos quedado para ir a mi casa a arreglar una cosa del ordenador, y decidimos ir a cenar al Dao, ya acabando de cenar me llama Javilove, para vernos y tomarnos unas copilla en el Belladona, y para allí que Rofi y yo nos fuimos. Allí estuvimos compartiendo el tiempo la bebida y la buena conversación con los allí presentes. Después de un rato entretenido Ades hizo acto de presencia y me deje convencer para ir a Aire y posteriormente a Arena. Ades, Juanmi y yo nos juntamos en Aire con Zyrtec, Poxxt y otros amigos. Un baile por aquí, otro por allí y para Arena que nos fuimos. Más de lo mismo, pero la verdad es que me encontré superagusto saliendo ayer de fiesta… Soy demasiado fiestero.

En conclusión, me encanto el día de ayer, no solo por todo lo que pasó, sino pq en ningún momento pensé que el día pasaría como al final pasó.

martes, febrero 06, 2007

LQS - Lo que surja


¿Qué es esto?

Pues una serie de Televisión, hecha por aficionados y específicamente para internet, intentando mostrar los diferentes caracteres gays.

De momento parece tener mucho éxito y las críticas son buenas, he aquí las pruebas:



Y despues de poneros la miel en la boca espero que lo disfruteis tanto como yo:






Capítulo 06









Pues será el primer capítulo de la segunda temporada, habrá que esperar un poco para verlo.


Y ahora una pequeña encuesta, hacia tiempo que no ponía ninguna y hoy me ha apetecido, a ver que opináis:


¿Que personaje os ha seducido más?

Alex
Edu
Hugo
Pablo
Alberto
Borja




Ver resultados
Nota: Si pincháis en el nombre del personaje os saldrá una imagen del mismo y así os puede ayudar.


Y para finalizar un video más, que creo que si os han gustado los anteriores este también os va a gustar.
¿Conocéis la serie Nip Tuck? ¿Os habéis imaginado alguna escena gay con los protagonistas?
Pues pide y se te concederá… Per tu Gatet, un petó ben fort.

domingo, febrero 04, 2007

Sentir-se IDIOTA

Idiota? Gilipolles, estúpid, burro i unes quantes coses més.

Perquè? Doncs suposo que per intentar ser bona persona, actuar correctament i en conseqüència al que sents i al que penses en aquests moments. Negant així mals sentiments i records que ara considero passat.
M'explico... Ahir vaig sortir de festa amb uns amics i m'entres ens ho passàvem be en un moment donat em va semblar veure a una persona coneguda. Al no estar segur de si era ell em vaig apropar per comprovar-ho, i sí, era ell.
Tot seguit vaig tornar amb el grupet d'amics i vaig dir a les persones susceptibles de volguer-lo saludar q ell era allà.
Només el Rofi va tenir ganes de fer-ho, i ell em va incitar a mi a que l'acompanyes i saludar-lo tots dos.
En un principi no em va semblar bona idea, la meva relació amb aquesta persona ha tingut molts daltabaixos i actualment per mi es algú que ni em va ni em ve, potser ha estat una de les persones que mes mal m'ha fet, també una de les persones que mes be m'ha fet, sigui com sigui avui per avui tot allò forma part del passat, un passat del que fa poc temps vaig aconseguir "oblidar" passant pagina, i per tan ara ell es el que em demostra en el dia a dia, valoro el q fa ara, el que em mostra i com es presenta actualment.
La qüestió es que desprès de la insistència del Rofi, vaig pensar "Perquè no?" Potser per mi mateix no aniria, pero mira, veient que al Rofi li feia il·lusió i que a mi tan se'm feia em van venir ganes de fer-ho, així que vaig decidir acompanyar al Rofi.
Quan vam arribar on ell era el Rofi el va saludar molt cordialment, tot semblava que anava be fins que jo vaig anar-li a donar dos petons, quan de mala maner em va retirar. Es va excusar amb la frase: "Jo no soc falç ni mentider", no se a que venia allò ni m'importava, vaig volguer dir-li que nomes venia a saludar-lo, que sinó volia que ho fes no passava res, jo no pensava obligar-lo a fer res que ell no volgués, ja esta i allà quedava. Però aleshores es quan va treure la seva part mes intolerant i va ser incapaç de deixar-me parlar. De males maneres, empuxant-me, i amb la mà retirant-me i pressionant el meu pit, em va impedir dir res i la veritat es que a mida que passaven els segons la ira va començar a prendre el control sobre mi mateix. No se perquè actuava així, ni m'importa, però si tu ets capaç de dir algo a algú sigues capaç d'escoltar el que tan de dir, perquè imposar-te així nomes demostres el teu ego, un ego molt egoista i per suposat no saber escoltar.
No se com es va frenar la meva ira, i vaig sortir d'allà, suposo perquè tot el que estava passant no valia lo mes mínim... Però em vaig rallar una mica durant uns instants, en el meu parer ningú es mereix que el tractin així, però vaig aconseguir canviar el xip i acabar passant una nit molt i molt divertida. Sobretot quan em va venir el cap com l'ultima vegada que vaig parlar amb aquesta persona també ho vaig fer amb companyia del Rofi, en aquella ocasió érem a Arena Madre, aquell cop vaig ser jo el que no volia saludar perquè "m'era molt dur" i inclús així vaig deixar que ell parlés, i al final com ell volia i per tot el que havíem viscut junts em vaig veure amb prous forces i ens vam saludar, li vaig fer dos petons.
Aleshores penses aquella dita, "no facis els demés el que no vulguis per tu", però algú que no deixa de mostrar el seu egoisme, que nomes pensa en si mateix, que mai pensa en els altres ni en el que s'entén, no la podrà dur mai a terme, encara que no se de que em sorprenc, es seva forma d'actuar de sempre.

Avui em quedo amb lo mes positiu i ho mes negatiu de la nit:

El que em va saber mes greu d'ahir nit:
-Tenir a varis amics patint i amoïnats per mi per culpa de que jo m'havia rallat per una persona que no s'ho mereixia.
-Que se'm trenquessin els clauers del mòbil i perdre el nano chupachups de taronja. T_T

El millor:
-Que la relació dolenta que tenia amb una persona últimament s'està fent mes cordial.
-Poder compartir una estona amb els amics que estimo i així gaudir dels seus sentiments cap a mi.

Sigui com sigui acabaré fent servir una de les frases que la persona que ha protagonitzat aquest post em va dir aquella ultima nit que ens vam veure a Arena Madre: "Tota historia te dos versions".

P.D: I pensar que fa només unes hores em plantejava enviar-li un mail a aquesta persona, igual que a tots els meus amics arquitectes, per sol·licitar la seva ajuda en un treball de l'assignatura de Geotecnia i així fer mes amable la nostra relació... Sí definitivament soc idiota.

viernes, febrero 02, 2007

Vivir situaciones inesperadas.

Nunca hubiera llegado a imaginar el día que hoy me esperaba.
El destino me tenia reservado para hoy un día de intenso, de buen estar, de buen compartir y de aún mejor disfrutar.

La verdad es que poder vivir, poder disfrutar, poder compartir con los amigos es algo que no tiene precio. Y hoy encima he disfrutado de tres de los amigos más importantes de mi vida.

El primero de los amigos hemos compartido un buen rato de mañana, un almuerzo, cotilleos, una conversación grata y distendida... y esta noche antes de entrar en la casa donde me encuentro la luna llena me ha hecho pensar en él.. que grata visión, que grato recuerdo...

Después he comido con Rofi, hemos conversado, compartido experiencias... una sentada gozando de los rayos del sol...

En mi facultad he tenido mi primera clase de Geotecnia, una clase diferente, innovadora que me ha deparado más de una sorpresa y sinceramente creo que esto solo ha hecho que empezar, y la verdad es que no se si estoy preparado, pero como mínimo lo voy a intentar. De momento de la clase de hoy me quedo con esto:


"Impecable amb les paraules
No et prenguis res personalment
No facis suposicions
Quan ho facis fes-ho al 100%"


Bueno con esto y con muy buenas expectativas de futuro.

Después he hecho algo de lo más normal y cotidiano, algo q antes hacia mucho pero que ahora hacia tiempo que no pasaba.
Compartir el camino de vuelta a casa con las dos personas que más quiero de mi facultad... Se que no es nada del otro mundo, pero a mi me ha llenado de felicidad.

Una llamada inesperada y me he juntado con Gatet y unos amigos para hacer un café, disfrutar de una buena conversación y compañía.

Ahora estoy en la escena más surrealista del día.
Estoy en una cama de matrimonio, con un portatil encima, disfrutando de un Hägen-Dazs "Belgian Chocolate" y nada de ello es mio.
Estoy en casa de Gatet, en su cama, con su ordenador y comiendo-me su helado... él esta de fiesta con un amigo y yo en parte esperando a que llegue.

Pronto dejaré que los poderes de Morpheo me transporten al mundo de los sueños, pero antes os dejo con un vídeo que Javilove me descubrió y q me ha encantado, un beso para todos, Kim.




http://www.fotolog.com/javilove/16388691

Counter

Copyright © 2006 Kim