Mentre dormies

De vegades estimem la persona que no es adequada, o millor dit, potser un mateix no es la persona adequada per la persona que estima.

Sigui com sigui nomes he de dir que s'estima amb tot el cor i que l’únic que vull es la seva felicitat.

Vull que siguis feliç, aquesta ha estat sempre la meva prioritat.

Però he de reconèixer que el "maremot" de sentiments que el meu cor te cap a tu, no deixa fixar un rumb, un rumb fixe i constant.

Per això, amb la ma al cor, nomes et puc dir una cosa. Sigues feliç, diverteix-te, passa-t’ho be i gaudeix de tot el que t'ofereix aquest mon.

Jo continuaré tirant endavant, continuaré vivint, i si tu vols, continuaré al teu costat.

Perquè segur que algun dia trobaré la persona a que jo estimi i ell m'estimi per igual, i aquell dia espero poder-te presentar. Presentar-te com un gran amic.

Al igual que m'encantaria trobar-me en la situació contraria, que trobessis algú que et fes feliç, que estimessis i que ell t'estimes i poder-me presentar a mi com un amic.

Menters tan intentem gaudir del que un i altre ens podem oferir, una amistat sincera, una amistat amb el cor a la ma... Però potser no tan propera com fins ara.

Jo nomes he volgut ajudar-te, recolzar-te, ser al teu costat i ajudar-te en tot el que pogut... I suposo que m'he extralimitat, ho sento.

No deixo de ser un nou vingut, i veient el mon que ens rodeja no m’extrenya q malfiïs de tot, inclús de mi.

Vas aparèixer en un moment de la meva vida en la que jo no volia noves amistats, i no se com, be, si ho se, vas entrar dincs del meu cor.

I ho se perquè persones com tu hi ha molt poques en aquest mon i deixar-les escapar seria de ximplets.

Jo te agafat un gran estima, la veritat es que en molt poc temps te posat entre una d'aquelles amistats que contes amb els dits d'una ma.

Sento ser tan sentimental, sento ser tan entregat, sempre he tingut cap a tu l'esme d'ajudar, i ara me n'adono que potser no ho he sabut fer.

Però el q realment sento es no saber captar les teves indirectes, el no saber entendre les senyals q m'has enviat.

De veritat que ho sento molt!

Puc demanar-te un favor? No vagis amb mitges tintes amb mi, no cal q quedis be, hi ha prou confiança per dir les coses per el seu nom i si un dia no vols quedar amb mi o canvies d’opinió un cop hem quedat, digues-m'ho sense embuts...

Em molestarà, es clar, però som amics i això es el queda de veritat, una amistat pura i sincera.

Suposo q tu ets molt independent i jo tot el contrari, molt dependent. Fins i tot tinc por de trobar feina i no poder tenir els meus esmorzars de dilluns amb el meu millor amic... Mira si soc ximple.

Estimo molt a les persones del meu entorn, estimo molt aquells q anomeno amics de veritat, suposo que fins i tot massa...

No se que mes puc dir-te... Em sento un pel perdut, i sense saber quin es el següent pas a donar.

Si te molestat, si he fet res mal fet, si te arribat a fer mal, de veritat ho sento, ho sento molt!

Per mi ets algú important i així t'ho he volgut demostrar, encara q ara ja no se si ho he sabut fer amb bon encert.

Aquest soc jo obert de bat a bat, amb un missatge hiperllarg, fins i tot en això t'haig de demanar perdo, però m'alegro que hagis arribat a llegir fins aquí.

Ja ho parlarem amb calma si vols.

Un gran peto del teu amic q t'estima molt!!!! Kim.