Saber aprendre dels errors

De vegades creus que algú que t’ha fet prou mal es incapaç de fer-te’n més, sobretot quan ja l’has extret de la teva vida, quan ja consideres que la bona amistat que us unia esta trencada, esmicolada i trepitjada. Però al cap d’uns dies veus q no, veus que encara pot fer alguna cosa més, encara et pot trair... Trair les coses q vas compartir en confiança, trair allò que una vegada vas arribar a sentir com una veritable amistat.

Ahir algú molt estimat em va dir q m’obro massa a la gent, i crec q te raó. Fins ara creia que valia la pena obrir-se i compartir la teva persona amb els altres, ara m’ho estic replantejant seriosament. Aquesta persona em va dir q haig de treballar en aquest assumpte i ho penso fer, encara que un altre cosa en la que tinc que treballar es aprendre a distingir les persones que mereixen la meva confiança i les que no...

Sigui com sigui el post de diumenge, que va ser un goig publicar, no em pensava que em portaria problemes, vaig intentar elogiar algú dient que esta més bo, q el q jo volia dir es que estava mes guapo, i que no pots dir res mes perquè la vida ens ha portat per camins diferents i avui per avui som pràcticament poc més q coneguts.
Sento si la persona s’ha molestat, ja li he demanat disculpes, així que ara es el moment de passar pagina i dirigir la meva atenció cap a altres afers.