Groarrr!!!

Ahir vaig anar a veure una obra de Teatre amb el Rofi i la veritat es que ho vaig gaudir molt. Primer que res vaig gaudir d’una companyia molt agradable, desprès l’obra en sí em va agradar moltissim y a sobre vaig veure gent que em feia il·lusió veure des de feia molt de temps.


L’obra de teatre es una versió lliure de “Davant L’Empire” d’Octavi Egea, dirigida per Enric Hernández (això ho estic copiant perquè de memòria no ho recordo) i estava interpretada per el grup de teatre “Qteatre”, del qual forma part de la Associació Aemics (o això tinc entès). La veritat es que l’obra em va resultar molt agradable, el canvi d’actors per representar el mateix personatge es una cosa q no havia vist mai i la vaig trobar molt original. A més feia temps que tenia ganes de veure na obra de teatre d’aquest estil i també tenia moltissimes ganes de tornar a veure als components d’Aemics, en especial la Irene i la San. A part també vaig tenir alguna sorpresa, hi ha coses que com el bon vi milloren amb els anys, encara que això només es reflecteixi en l’aspecte físic, en aspecte interior ni puc ni vull opinar, això sí, el vestit negre i la corbata vermella li queden genials!

Desprès d’acomiadar-me de tothom que coneixia el Rofi i jo vam anar cap el centre per sortir per l’Ambient. Primer vam anar a fer una copa a Ambar, i desprès cap a Salvation.
De camí a Salvation ens vam trobar un parell d’amics, que van dir q estava molt “guapo”, la veritat es que de vegades la roba fa molt... i ells q em miren amb bons ulls, encara que també jo m’havia vestit una mica provocatiu, com diu el Rofi: - Groarrr! (anava de cacera i es la onomatopeia d’una lleona en zel, o això deia en ell).
Quan vam arribar a Salvation va començar el meu xou personal, no es res d’excepcional però juraria q no havia vist mai tantes cares “conegudes” per allà rondant en totes les vegades que he anat, hi havia dos o tres del meu gimnàs, un noi q treballa a l’Abacus, un parell de veïns del barri, tres o quatre amics d’amics, i sense exagerar uns 15 q conec dels fotologs, bueno, conèixer conèixer només al Roland y el /zyrtec que son els dos que conec en persona i amb els que m’he anat de festa.
Cap allà a les 3.20 vam sortit a que ens donés una mica l’aire i vam decidir posar punt i final a la festa, una estona de descans, el Rofi cap a l’Autobús i jo cap a casa, i em sembla que els dos quan vam arribar a casa vam fer el mateix, i no va ser anar directament al llit, sinó que vam passar per la nevera i saquejar-la una mica, q els dos ens vam acomiadar amb una mica de gana.