Tal dia com avui fa un any vaig inaugurar aquest blog.

La veritat és que un any desprès crec que l’experiència d’escriure un blog ha estat positiva, ja que m’ha servit per desfogar-me, per dir el q pensava en un moment donat, moments de ràbia, de dolor, de felicitat i moments benestants... La veritat és que aquest blog té de tot, i el tot engloba molta part de mi mateix.

Un any més aquest dia ha passat sense pena ni glòria, potser fins i tot és l’any més escarransit, no he regalat cap rosa, i molt menys un llibre (durant tota la meva vida només hi ha hagut una ocasió que he regalat un llibre el dia de Sant Jordi, “Pondora” de la saga Crónicas Vampiricas), així com a mínim he estalviat diners que desprès de tot el que m’he gastat aquest cap de setmana ja em va be.

Acabo de rellegir el primer post al blog, jeje, no ha estat una relació directe al dia de Sant Jordi, però ahir estava al Abacus mirant un llibre del Carlos Arguiñano que la mare m’havia encarregat comprar per regalar-li avui a la seva parella i en un mal cop que vaig fer a la taula on eren tots els llibres de cuina un llibre em va caure de canto al peu esquerra, ¡Quin mal! Però a sobre quan el recullo per posar-lo al seu lloc, ¡Sorpresa! Cuina per Solters, un altre cop aquest llibre, destí?

Acaba el primer any, comença el segon, hi haurà tercer?