Tarde del 23 de Maig

Estic fart de viure a casa!!!, tinc ganes de independitzar-me!!!, de fer la meva vida d’una vegada per totes!!!

La veritat es q conviure amb la meva mare cada dia se’m fa mes asfixiant, el seu caràcter es massa, massa ... no se com dir-ho, però es q ella es massa nerviosa i es desfoga amb el primer q passa, i estic fart de ser la descarrega de les seves frustracions.

Cada vegada vec més clar q ella no vol a la meva avia aquí, i si la te és pq no te altre remei, el dia q li donguin la plaça a la residència serà la dona més feliç d’aquest món.

Però de mentres esta amargada i ens amarga la vida a tots i això és insofrible.

Tots sabem q la malaltia de l’avia es difícil, però tots hi hem de conviure, i siguem realistes desprès de tot el q he conviscut jo ... Però bueno suposo q això ha estat el rampell del moment, sort q desprès han vingut l’Albert, la Noe i l’Edu, i m’he pogut escapar amb l’Edu i desconectar.