Respecte

Avui he tornat a sortir de festa, la veritat es que porto uns dies... Però avui la festa ha tingut quelcom negatiu, o més ben dit, m'ha fet adonar-me que alguna cosa no anava a l'hora.

La veritat es que avui m'he tornat a sentir com ja una vegada em vaig sentir, una sensació que en aquell moment no em va agradar gens i que avui al tornar a sentir encara m'ha agradat menys.

I he pres una decisió bastant important que es la de respectar-me una mica més a mi mateix.
No m'haig d'obligar a res, no m'haig de sentir obligat a fer res, perquè al cap i a la fi això es improductiu per mi mateix i m'acabo fent mal.

Però que es el respecte? Segons l'Institut català d'estudis catalans, el respecte és:

Acció de considerar alguna cosa com una cosa que hom ha de tenir en compte.
Consideració de l'excel·lència d'alguna persona o d'alguna cosa que ens porta a no faltar a ella.
Consideració de la superioritat de força de quelcom que ens porta a no afrontar-ho, a no exposar-nos a la seva acció.
Per un respecte exagerat a l'opinió de la gent. El respecte a les lleis, a la justícia, a la veritat. El respecte a la religió. Per respecte a la santedat del temple... El respecte a la paraula donada. El respecte a si mateix. Infondre algú respecte per la seva força hercúlia.

Però la veritat es que en el dia a dia, amb aquells q estimo (amics, família, a mi mateix) no se si la definició encaixa gaire.

Fa uns pocs dies algú en un sms em va dir que em respectava, i realment no se si es plantejava el q estava dient...
Potser jo tinc un altre concepte de la realitat, però algú que et menteix, que t'enganya, que t'utilitza, que et repudia, que et gira la cara, que t'ajuda només quan a ell li va bé... Algú que es merament egoista, que no valora gens els sentiments dels altres i que a mes a mes reconeix tots aquest afers, no em sembla que em respecti gaire.

Però aleshores em miro a mi mateix, com he fet aquesta nit, i me n'adono del que em faig, del que em faig quan jo mateix em menteixo, quan intento enganyar-me per aconseguir un fi, i moltes vegades es més per els altres que no per mi mateix, que de vagades m'esforço per superar alguna cosa en la que tinc que treballar. Però forçant la maquina ho únic que aconsegueixo es sentir-me pitjor.

Crec que en el meu cas forçar la maquina es un error. A partir d'aquesta nit em prendré les coses d'un altre manera. I les coses s'aniran treballant mica en mica i no de cop, perquè les situacions que em posen entre la espasa i la pared acaben fent-me molt de mal.