Raó Vs Cor

No ho dubtis i tingues per segur que algun dia ho oblidaré.

Se que el que sento es amor, l'amor que es pot professar cap algú que pensaves que era una de les millor persones del món, una de les amistats que he arribat a sentir mes a prop, a qui vaig obrir el meu cor de bat a bat, perquè per mi el sentiment d'amistat es un dels mes importants.

I sí, ho se i ho reconec, això es un tipus d'amor molt fort, i es el que mes em dol. Fa temps que em vaig adonar gracies a la raó que la persona no era tal i com el meu cor la veia, i encara que gracies a la raó he fet fora físicament aquesta persona de la meva vida, deixar d'estimar algú que has estimat molt de un dia per un altre es un afer impossible, però que mica en mica i en constància ho aconseguiré.

Si estàs passant quelcom semblant, només dir-te que anim i força, que se que es dur, es molt dur, però si realment aquesta persona t'ha demostrat no valer la teva amistat, tu t'has de demostrar a tu mateix que la pots arribar a anular.
Potser conec la persona, potser fins i tot es amiga meva, no ho se, però el que si sembla per els teus comentaris es que em coneixes però si es així em sobta que et mantinguis en l'anonimat.

Avui per avui acabo de tornar de Paris amb una de les millors persones que conec, amb ell estic tenint una relació d'amistat sana, maca, preciosa... una amistat que junt a d'altres persones esta donant un altre sentint encara més increïble i més místic al valor de l'amistat.

Centrant-me en aquesta persona m'ha fet adonar que la amistat en cap cas es negativa, es sempre positiva, si una amistat et comporta coses negatives, no es una amistat de veritat.
Amb això no vull dir que no hi hagi problemes en les amistats, sempre n'hi ha, però se'ns dubte en una amistat de veritat els problemes no son coses negatives, tot el contrari, ho son de positives que encara positivitze'n més la relació entre les dos persones.

També vull afegir que no se si has revisat tot el meu blog, però parlant concretament del meu primer post i del darrer avanç d'aquest no parlo de la mateixa persona, sinó de dues ben diferents.
El primer post parla de l'única persona en aquesta vida de la que he estat enamorat plenament, algú que per mi sempre serà algú molt especial, algú que sempre tindre guardat al fons del meu cor, encara que la nostra relació personal sigui un desastre.
L'anterior a aquest, parla de qui vaig creure era un dels meus millors amics, qui vaig creure que era una de les millors persones que havia conegut, i que desgraciadament em vaig equivocar.
T'asseguro que son dos persones diferents, i encara que les dos me les he arribat a estimar molt, el sentiment d'amor es completament diferent.

Dedicat a qui ha comentat anònimament.