Al mal tiempo buena cara

Fa dies que estic una mica de baixon, em costa dormir i descansar encara que amb tot el que tinc a sobre no m’estranya, però “al mal tiempo buena cara”.

No se, ara fa dies que també em ronda pel cap una idea que no aconsegueixo anular, potser es una tonteria, però comença a fer-se pesat. Se que no t’has de capficar amb el tema parella, però arriba un punt que ja no saps si llençar la tovallola. Estàs cansat de que tothom et digui lo molt bon amic q ets, però que no volen res mes amb tu. Una vegada es porta, dos també i tres i quatre… però quan ja portes mes de 4 anys sol i veus que tothom fa la seva vida... i que tu sempre et quedes enrere es fa bastant pujada.
Tu vas veient com la gent troba una parella, trenca, inicien una nova relació, veus com d’altres tenen algo encara q no sigui res però que no estan sols i disfruten d’aquesta situació, d’altres q tenen papallones a l’estómac i diuen estar enamorant-se... Però tu no sents res, no veus que res canviï, tot el contrari cada vegada et sents més estancat i més sol.
Fa anys q intento millorar com a persona, t’esforces a ser millor cada dia, però en aquest mon es continua valorant molt el físic, però per molt bona persona que siguis si físicament no entres no tens res a fer.
Jo no tinc físic, no em considero lleig, però ni molt menys guapo. Fins a cert punt intentes canviar millorar físicament, ¿però realment val la pena?, la persona que has de tenir al teu costat t’ha d'estimar tal i com ets...
Un molt bon amic em diu que un dia em riure de tots, jo no ho tinc gens clar, i encara q fos així, comença a fer-se molt isoportable estar sempre sol.

El problema es que se que hi ha un problema, però no sé quin és, si és q soc massa infantil, massa immadur, massa tímid (que se que ho soc), si és q no em se relacionar, si és q no dono el q he de donar, si el meu físic, si no se estimar, si es que... Millor deixar-ho aquí, perquè jo sol ja no se on esta el problema i mes voltes no arreclaré res; bona nit!