A good friend

Avui a la facultat he tingut una sorpresa ben agradable, m’he trobat amb un amic, amb un molt bon amic, amb un amic realment especial, algú que tinc moltes ganes de veure a cada moment, algú que avui no m’esperava trobar.
No se perquè, però he tingut tantes sensacions en un sol instant que amb prou feines les he pogut controlar, la veritat es que m’han desbordat, sort que ell m’ha frenat una mica.
La veritat es que compartir una estona amb ell es el millor q m’ha passat en tot el dia. Però que has de fer quan tens ganes d’abraçar-lo ben fot, d’estranya’l entre els teus braços, de donar-li dos petons, en definitiva de mostrar el teu afecte cap ell, però ell només t’ofereix la mà perquè l’estrenyis?
Ell no acostuma a donar mostres d’afecte, ell sempre dona la mà i jo em conformo, em controlo, quin remei.
Per altre banda la conversa ha estat distesa, però m’ha recordat que no se si faig be estudiant geologia. Ell sí que es un geòleg, ell viu la geologia, sap de que parla i li agrada parlar-ne, li agrada viure-ho, fins i tot se li veu als ulls que la geologia forma part de la seva vida, i quan veu la meva ridícula actuació davant les seves qüestions la cara de decepció m’ha afectat una mica.
Em fa mal defraudar-lo, em fa mal no poder estar mes temps amb ell, em passaria hores i hores amb ell, parlant, escoltant, sentint la seva veu, compartint el temps que amb la seva companyia sempre em sap a poc.