Avui tinc un dia molt ensopit.

La cosa ja es va començar a torçar ahir nit quan ma mare em va dir que s’havia mort el seu germà, i si dic el seu germà es perquè no em surt dir-li tiet. La veritat es q és una persona que no conec, com q ma mare es adoptada la relació amb el seu germà biològic ha estat molt distant, ja q quan me mare es va quedar amb la meva yaya, germana del seu pare biològic, ell es va quedar amb la família de la seva mare biològica i la veritat es que la distancia ho ha anat refredant tot. No sé com sentir-me com actuar amb algú que teòricament es tan proper per llaços de sang i al mateix temps tan distant i en parts penses que tu mai has fet res per canviar aquesta situació, es estrany.

Desprès mes tard al messenger vaig tenir una conversa q no esperava tenir i per la qual molt menys estava preparat. Encara q m’alegro d’haver-la tingut (o almenys en conclusió perquè les coses al principi de la conversa no anaven així) la conversa em va fer molt molt de mal i em va tornar a demostrar algunes coses q tenia mig païdes, la veritat es que em va destrossar i amb prou feines he pogut dormir aquesta nit. La veritat es q no entenc com una amistat pot arribar a fer tan de mal.

Durant tot el dia d’avui he estat molt xof, bastant tocat i molt esgotat... Sort he tingut de compartir una bona estona primer amb el Rofi, mes tard amb un molt bon amic i desprès amb una companya de facultat. He dinat amb el meu pare y he anat a veure la meva avia però no hi era... He anat a buscar la yaya... rutina habitual.

M’estava mes o menys recuperant quan m’han confirmat a quina hora era demà l’enterro, i se m’ha acudit preguntar de que a mort. M’han dit que d’un Alzheimer molt greu, i la veritat es q m’ha trasbalsat molt. Ma yaya (que biològicament es la meva tietavia) té alzheimer, tres de les germanes mes grans van morir d’Alzheimer i ara el germà de la meva mare mor d’Alzheimer, no se però m’he espantat pensant que ma mare te tots els números per patir aquesta maleïda malaltia i no se si ho sabria portar, no se si seria capaç de tornar a passar per tot el q estic passant.

Desprès de parlar-ho una estona estic millor i crec q ha estat més l’espant del moment q una altre cosa espero q demà ja ni me'n recordaré... I demà a primera fila d’un funeral d’algú q ni conec, se’m fa tot tan estrany...