The Light The Firey The Earthy The Wood The Windy The Watery The Dark  

miércoles, marzo 12, 2008

Mal dia

Mal dia es poc, avui es un d’aquells dies q amb tot plaer esborraria de la meva existència.

M’he llevat amb un esgotament, amb un baixon i amb unes poques ganes q amb prou feines he arribat a la primera hora de classe, tot em costa tres vegades mes que de costum...

Fins ara em pensava que el meu estat anímic, que el cansament que arrossego era per culpa d’intentar pair tot el que m’ha passat en aquest últims mesos, que potser dormint mes, pensant menys, bolcant-me mes en els amics...

Però no m’ensurto, els amics em surten per la tangent (no tots, n’hi ha q estan força a prop) la vida gira gira, el temps passa sense parar i em prou feines puc portar les rendes de la meva vida. I gairebé no em queden forces, estic pensant en buscar ajuda en “professionals”...

Avui tot el dia moix, “cabizbajo” que diríem en castellà y fins que a les 15:00 q no ha sonat l’alarma del mòbil no he entès res, era la alarma d’un aniversari, un aniversari que mai mes tornaré a celebrar. A partir d’aquell moment tot m’ha sortit malament i amb els nervis a flor de pell no ha estat una bona tarda la que he passat.

Sembla que de vegades el subconscient esta mes despert del que mai ens acabem d’adonar.

Desprès també hi ha coses que vull comentar, però no tinc clar que facin gens de bé, i per la contra se que faran molt de mal... No se que fer...

Ara acaba el dia, ja era hora, la veritat per fi podré passar pagina d’un dia anecdòtic q no vull recordar i per el qual cremo l’últim cartutx abans d’anar a dormir, demà examen, a veure com anirà...

I com que no hi ha dos sense tres (traducció literal del castellà) noticia d’última hora i com no una que compagina completament amb el dia, la veritat es que avui es per llençar coets...

Mixeta! Em tens per el q necessitis, encara que com ja saps no estic en plenes facultats, un petó ben fort, Kim.

1 Comments:

Blogger Gatet said...

Tots en tenim de mal dies Kimet, tu i jo això ho sabem bé.

Hi ha dies en que llençaries la tovallola sense pensar-ho dos cops. Però sempre hi ha algún motiu... per petit que sigui, o per inverosímil que sembli per enganxar-te i poder tirar d'ell.

A vegades es un amic, un familiar, un record, la parella, un desconegut, una cançó... però sigui el que sigui hem de saber que es el salvavides que ens portará a terra ferma.

Que potser la primera illa que trobem estará deserta, solitària i necesitarem fer via cap a una altra. Però almenys ja tindrem el nostre salvavides amb nosaltres per poder nedar amb més seguretat, ben protegits.

Gracies per fer-me a mi de salvavides y sobretot, gracies per deixar-me ser el teu en els moments que ho has necesitat.

A vegades és més difícil demanar ajuda que donar-la!

Un petó enorme!
Gatet

1:22 a. m.  

Publicar un comentario

<< Home


Counter

Copyright © 2006 Kim