Un tren
De vegades estem a la estació de la nostra vida, veient com cada moment surt un tren.
De vegades ens pujem a uns, d'altres decidim deixar que d'altres se'ns escapin, d'altres se'ns escapen sense poder-hi fer res, com d'altres vegades hem d'escollir entre dos o tres. Es un constant anar i venir.
De vegades hi ha trens q els veus venir de lluny. Trens que quan mes s'apropen, mes t'agraden, d'aquells trens q mai deixaries escapar... Que per desgracia no acostumen mai a parar a la teva estació.
La veritat es que ara estic una mica amoïnat, un d'aquests trens tan macos, que val tan la pena va fer una parada a la meva estació, en aquell moment potser ho va fer pq no estava en les millors condicions... Però sigui com sigui la qüestió es que el vaig deixar escapar.
La veritat es que no se si he fet be, en el moment de veure'l allà, aturat a la meva estació crec q vaig tenir por... tampoc em podia creure que fos allà, ni que tingues la oportunitat de pujar-hi.
I com no al final el tren va arrancar i jo em vaig qdar a l'estació mirant com s'allunyava. I ara tinc la sensació q soc un badoc, un "idiota"...
Realment em valia la pena pujar-hi si aquest tren no estava en bones condicions? Realment soc capaç de pujar-me a qualsevol tren q valgui la pena? O sempre acabaré trobant la "excusa" perfecte?
De vegades ens pujem a uns, d'altres decidim deixar que d'altres se'ns escapin, d'altres se'ns escapen sense poder-hi fer res, com d'altres vegades hem d'escollir entre dos o tres. Es un constant anar i venir.
De vegades hi ha trens q els veus venir de lluny. Trens que quan mes s'apropen, mes t'agraden, d'aquells trens q mai deixaries escapar... Que per desgracia no acostumen mai a parar a la teva estació.
La veritat es que ara estic una mica amoïnat, un d'aquests trens tan macos, que val tan la pena va fer una parada a la meva estació, en aquell moment potser ho va fer pq no estava en les millors condicions... Però sigui com sigui la qüestió es que el vaig deixar escapar.
La veritat es que no se si he fet be, en el moment de veure'l allà, aturat a la meva estació crec q vaig tenir por... tampoc em podia creure que fos allà, ni que tingues la oportunitat de pujar-hi.
I com no al final el tren va arrancar i jo em vaig qdar a l'estació mirant com s'allunyava. I ara tinc la sensació q soc un badoc, un "idiota"...
Realment em valia la pena pujar-hi si aquest tren no estava en bones condicions? Realment soc capaç de pujar-me a qualsevol tren q valgui la pena? O sempre acabaré trobant la "excusa" perfecte?
