The Light The Firey The Earthy The Wood The Windy The Watery The Dark  

lunes, abril 23, 2007

Torna a ser Sant Jordi

Demà torna a ser Sant Jordi, i un any mes compraré unes quantes roses per regalar, però cap d’elles tendra el sentiment que ha de tenir la rosa per aquest dia tan assenyalat.

Es tonteria que aquest dies em posin melancòlic, però la veritat es que ho fan.

Només una vegada he comprat un llibre per regalar a la persona que he estimat, però ja aleshores les coses entre nosaltres no anaven be, i posteriorment han anat a pitjor. De fet no només va ser una vegada, en van ser dos, encara q la segona, anys després, vaig acabar per no regalar-li.

En aquest últim any, dos persones han passat per la meva vida, dos q m’hauria encantat mantenir al meu costat, però que no ha pogut ser, i ara que fa poc n’ha passat una tercera y he pogut viure el sentiment contrari al que estic acostumat, els agraeixo molt a aquestes primeres dues persones que hagin actuat com han actuat, ja que allargar algo que un dels dos veu que no funciona crec que es contraproduent per tots dos.

Un amic em va dir que m’admirava per tenir les idees clares i saber agafar el camí difícil i quedar-me “sol” q no pas el fàcil per viure acompanyat. Dubto que sigui una cosa d’admirar, però si una cosa que s’ha de fer, encara que ara q veig el dia de demà no deixo de pensar com seria viure-ho amb algú al meu costat.

Sigui com sigui i amb temps vista, tinc un nou camp de treball, i aquest camp és la meva il•lusió. Soc una persona q s’il•lusiona massa ràpidament, que ràpidament es deixa portar pels sentiments positius i s’imagina una autopista de coses bones, i la realitat no es ni de bon tros així. I aleshores quan vas a 120 per hora es quan de cop veus que no hi ha autopista, nomes un mur de formigó armat, i sense gaire temps a reaccionar t’estimbes... Potser va essent hora que comenci a adonar-me.

Ara ja farà 2 anys que vaig obrir aquest blog, i les coses han canviat molt en aquest dos anys. He conegut gent, gent ha desaparegut de la meva vida, d’altres han anat entrant i sortint, la majoria s’han mantingut des de un principi. L’únic que puc dir es que el balanç es molt positiu.

miércoles, abril 04, 2007

Fets!

Ahir al vespre una trucada des de Girona, mes concretament des de la Bisbal. Per donar-me una genial noticia, i la noticia es que es casa… Ell i la seva parella la Nuri, es casaran a mitjans d’octubre... ja en tinc ganes.

Desprès vaig anar a casa d’un amic per planejar el seu viatge a Japó. La cosa es una mica surrealista, jo marxo al dia 14 i torno al 21 ell i un altre amic marxen el 23. Per res i menys no ens trobem allà, sigui com sigui ja que hi vaig estar l’estiu passat els puc assessorar prou be, i a mes tindran informació de primera mà quan jo torni.

Per altre banda fa una estona he rebut el mail de la JAL (Japan Air Lines) Ja estan confirmats els vols i les reserves d’hotel tan a Kyoto com a Tokyo. El viatge ja es un fet.

Moltes coses bones en poc temps, q guay!

lunes, abril 02, 2007

Sayonara Euphie! (Spoiler Code Geass)

En el capitulo 23 de Code Geass muere Euphemia Le Britannia, y sinceramente me ha roto. No esperaba la muerte de este personaje y menos de esta manera. No creo que se lo mereciera. ¿Quizás sea esto una obra encubierta de las Clamp?


Aquí os de dejo con la primera parte del capitulo 23 y con la muerte de Euphie.



Para los que no tengáis ni idea de que va el tema Euphemia es una joven bella e idealista princesa con un enorme y precioso corazón.
Ha sido manipulada y controlada para matar a cientos de personas… y ahora se encuentra delate de Zero (Lelouch) su hermano, el cual la mata sin compasión.
Podrían haberle buscado un final mejor a tan bello personaje, sniff sniff…


¡Siempre te recordaré Euphie!


P.D. Que friki soy.

Counter

Copyright © 2006 Kim